Jornades d’exhibició on es mostra el treball de artistes en residència a NauEstruch dins del SUPERDIVENDRES
Presentació NOW, 3 de desembre del 2021:
Now és una oportunitat per conèixer la feina dels artistes residents a NauEstruch, que en aquesta jornada són: Elena Carvajal, Jose Velasco i Úrsula San Cristóbal.
Úrsula San Cristobal (Santiago de Chile 1987) és artista interdisciplinar i investigadora, viu a Barcelona. El seu treball artístic proposa un lloc de trobada entre els llenguatges de la música experimental, l’art contemporàni i l’audiovisual. El seu treball es centra en la performance i el video art, tot abordant temes com la identitat, la diàspora, la subjetivitat. És Doctora en Història de l’Art i Musicologia per la UAB amb una tesi sobre el rol del so en obres de video art i performance art. Les seves peces audiovisuals han estat seleccionades en diversos festivals d’Europa i Amèrica Llatina. San Cristobal treballa en el projecte ‘Tramas de piel’ que prendrà forma de poema audiovisual. En aquesta peça l’artista indaga en les relacions eròtico-afectives com si es tractés de la trama d’afectes que es plasma teixint amb diferents materials (llana, trapillo, caligrafia) i combina els testimonis de persones entrevistades per a l’ocasió. En efecte, l’acció de teixir és fonamental en aquesta peça com a performance transformadora.
José Velasco Abarca (Valdepeñas, 1991) és un artista multidisciplinar que treballa en les arts visuals a través de la investigació i creació de projectes escènics, digitals i performance. S’ha format en teatre físic en escoles com Pantoteatro i RESAD, on s’ha especialitzat en performativitat i creació escènica. També ha estudiat arts digitals i disseny d’experiències. Velasco ha participat en diferents programes d’investigació de la Comunitat de Madrid, ha treballat al Teatro Pradillo i el Conde Duque. En residència a l’Estruch, Velasco treballarà en el projecte ‘Lo que no se ve’, en el qual explora la visibilitat de les arts escèniques a través de diferents dispositius de representació i experiments visuals sobre la insistència, el desig i la immediatesa. Velasco entén la performativitat de la imatge i el so com una manera de generar ecosistemes i l’escena com una oportunitat per qüestionar conjuntament la realitat.