Artista en residència, tardor 2021 i hivern 2021/22
NEUS MASDEU, treballa dins l’àmbit de l’art a través de diversos llenguatges, majoritàriament la performance, i la instal·lació.
Fa servir com a material la mateixa quotidianitat del context on es troba, i intenta activar dins la mesura del possible certs formats d’obra que permetin la interacció del públic, als seus projectes no hi pot faltar mai la tendresa i l’humor, que són els pilars també de la seva vida. L’interessa pensar i generar contingut crític a través de la societat de consum i les dinàmiques que se’n deriven, com els ritmes, els moviments, les jornades laborals, la manera de relacionar-nos entre nosaltres o com ens mostrem.
Imatge de Paula Castellsagué
PROJECTE EN RESIDÈNCIA:
EL DESIG DE SER UN LLIMAC (SI ELS LLIMACS SÓN CARGOLS SENSE CLÒSCA)
El desig de ser un llimac (si els llimacs són caragols sense closca) és una peça que va a cavall d’una performance i una instal·lació artística. Entenem les disciplines cada vegada més com una massa hibrida i no com una matèria separada i inconnexa, i és a través d’aquestes fronteres esborrades des treballa l’asrtista. El projecte parteix de qüestionar la societat de producció i consum i les dinàmiques que se’n deriven. Una investigació objectual, sonora i física, que prova de sonoritzar, corporitzar i materialitzar com ens afecta el capitalisme. La peça està formada per una sèrie d’accions en diàleg amb objectes quotidians, treballant els conceptes oposats d’obligació i desig, treball i lleure, mecanització i llibertat a través d’un humor àcid, i amb un punt nostàlgic i tendre.
L’estètica de la proposta està basada en l’estètica de basar, objectes innecessaris, de plàstic i molt de color. La contemplació és un punt clau en el ritme del projecte. El ritme és com un mantra, una repetició mecànica i alhora relaxant, generant espais quasi bé de meditació, enfrontant-nos amb els ritmes de les peces comercials. No hi ha inici, no hi ha final, és u cicle infinit, com la vida mateixa, que és precisament des d’on parteix el projecte.
La peça se centra en 3 línies de treball: Moviment, espai i so.
La investigació en el moviment es centra en el diàleg amb els objectes, responent les preguntes teòriques des don es basa el projecte. A l’hora de treballar no treballem a partir de la dansa, tampoc a partir del teatre, és un moviment en clau performatiu que genera petites línies de moviment creades a partir de la improvisació i l’organització dels cossos en l’espai.
Qui diu escenografia diu instal·lació i el que proposa l’artista és generar un espai on tot el que hi hagi pugui funcionar de manera autònoma, com una exposició composta de diverses peces comissariada per un mateix discurs.
L’objectiu general d’aquest projecte és contribuir a generar nous llenguatges i hibridacions en el camp de les arts escèniques agafant formats i recorreguts de les arts visuals. Enfortirnt d’aquesta manera els vincles d’un sector i l’altre i fer-los
més rics. Contribuir a obrir un debat sobre la gestió del temps amb relació al treball i al consum, generant interrogants i imaginaris que puguin tenir una transcendència en els espectadors.
Els objectius específics són produir una peça de nova creació. Definir la dramatúrgia de la peça. Sonoritzar-la i extreure els sons més interessants per la seva execució en directe. Definir i produir la instal·lació de peces a l’espai, i concretar la seva il·luminació. Enriquir i concretar el moviment. Introduir la peça en el circuit de les arts i poder-la estrenar i moure per arreu. Que tot el treball fet fins ara no es quedi al tinter per falta de recursos.
Un vídeo de Roca Umbert f.a.
