Artista en residència, tardor 2021
ÚRSULA SAN CRISTÓBAL, és una artista i investigadora interdisciplinària dedicada a la música experimental, l’art de la performance, el videoart i la cal·ligrafia. Amb una formació acadèmica en música (Llicenciada en Música per la Universidad Católica de Chile; Màster en Música Hispànica per la Universidad de Valladolid, Espanya; Màster en Musicologia per la Universitat de Milà, Itàlia, i Llicenciada en Música Antiga per la Scuola Civica di Musica di Milano), es va especialitzar posteriorment en art contemporani i mitjans audiovisuals. Úrsula és doctora en Història de l’Art i Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos de recerca se centren en el paper de la música i el so en l’art de la performance i el videoart.
El seu treball de videoart ha estat projectat internacionalment en festivals com IVAHM Casa Internacional de Videoarte de Madrid (Espanya), CineAutopsia: Festival de Cinema Experimental de Bogotà (Colòmbia), Biennal de Videoarte i Animación de Puebla (Mèxic), Festival Les Instants Vidéo (França), Festival Internacional de Videoarte de Camagüey (Cuba), Every Woman Biennial Film Festival (Nova York, els EUA), Magmart Video Under Vulcano (Itàlia), BIDEODROMO Festival Internacional de Cinema i Vídeo Experimental (Bilbao, Espanya), Mostra Viva Del Mediterrani de València (Espanya), Miami New Media Festival, Videoformes (Clemont-*Ferrand, França), Traverse Vidéo (Tolosa, França), Barcelona VisualSound, FILE – Electronic Language International Festival (Sao Paulo, el Brasil), Vídeo Art Mesuren (Grècia), i Media Art Biennale WRO 2021 (Wroclaw, Polònia)
Úrsula és professora del Taller de Músics de Barcelona.
PROJECTE EN RESIDÈNCIA:
Tramas de piel
El projecte s’articula entorn de la idea de trama entesa com una metàfora de la construcció de vincles. L’artista concep les relacions afectiu-eròtiques com una trama que es va entreteixint a través del diàleg entre les persones involucrades: cada gest, cada carícia, cada paraula que ens intercanviem i que es transformen durant el procés, vénen a reforçar i expandir la trama. La trama evoca sensacions tàctils que vinculen l’afecte a la pell. També convida a reflexionar sobre la redefinició de la individualitat entès més enllà de l’egocentrisme. En una trama afectiva, renunciem al nostre solipsisme per habitar la pell d’altres persones i deixar-nos habitar per elles. No es tracta d’esborrar-se com a individus, sinó d’habitar-se mútuament sense arribar a colonitzar-se. Com totes les coses, la trama també comporta virtuts i defectes. D’una banda és el teixit afectiu i sensorial que manté a les persones unides i els permet secundar-se recíprocament, però també pot arribar a convertir-se en una estructura opressiva si no s’abandona el model competitiu de relacions imposat per la mentalitat neoliberal. D’aquí la importància de mantenir aquestes reflexions en un procés de revisió constant. Com pot col·laborar la pràctica artística en aquest procés de revisió crítica de les relacions afectiu-eròtiques? Tal vegada des de la creació és possible imaginar escenaris on el desig i l’afecte puguin emancipar-se de les estructures socials i culturals que perpetuen lògiques de poder. Es podria replantejar el desig/afecte com un espai lúdic on les persones involucrades defineixen constantment les pròpies regles i es «inventen» i intercanvien rols seguint la dinàmica del joc. En aquest context, el rellevant seria compartir una experiència emocional la intensitat de la qual resideixi en la profunditat dels vincles, i no sols en l’adrenalina que provoca la trobada. Aquest projecte proposa explorar aquest espai lúdic per a les relacions afectiu-eròtiques a través d’una peça de vídeo art. La peça s’articularà com un poema audiovisual que intenta mostrar de manera metafòrica el procés de teixir una trama d’afectes. L’enregistrament de diversos actes de teixir amb materials diferents (llana, drapet i cal·ligrafia) s’entrellaçaran amb testimoniatges de persones entrevistades per a l’ocasió.
