Artistes en residència, hivern 2021/22
El treball escènic d’ÁNGELA MILLANO s’articula entorn del cos, les seves possibilitats i els seus discursos, així com la manera en què és comprès, catalogat, manejat i legislat en la nostra societat.
Per part seva, els treballs escènics de JULIÁN PACOMINO indaguen en la idea de còpia, remake, traducció i apropiar-se de materials aliens. Les noves pràctiques artístiques han de dissenyar noves maneres de desembolicar-nos amb la imatge, si vivim en una època de superproducció d’imatges i textos, avui és el dia, resulta molt més senzill en una època de superproducció d’imatges i textos, avui dia resulta molt més senzill llançar una imatge a la xarxa que parar-se a contemplar-la. Els seus processos radiquen en els processos de creació d’imatges principalment vinculades a les arts en viu i la coreografia.
El disseny de noves imatges, per tots dos artistes, es desplega, no sols en ideari del nou i genuí, sinó en el fer-se càrrec dels materials amb els quals ens trobem en el dia a dia. Per a conduir a un petit canvi en la producció d’imatges requereix de la revisió, de la (re)lectura, (re)escriptura i de l’apropiació de productes ja existents. La còpia, l’apropiació o el remake hauran de ser alguns preceptes indiscutibles en el disseny dels nous imaginaris. Participar en la producció d’imatges és participar en el polític, si no ens sentim representats amb superproducció d’imatges-spam, hem de buscar els mecanismes per a combatre-ho. Ja no ens serveix la idea del geni creador des del no-res, avui és més important parar-se a valorar els materials trobats o produïts per uns/es altres, que bolcar-se a la inventiva com un/a boig/a.
PROJECTE EN RESIDÈNCIA:
Point para la fantasía
Point para la fantasía, és un projecte d’investigació en el camp de les arts visuals, la performance i la literatura. Versa sobre el cos, la imaginació, la imitació i la memòria i es pregunta per les capacitats i possibilitats dels cossos per escriure noves històries a través d’un continu procés d’apropiar-se, refer, oblidar i recordar.
El projecte s’endinsa en dues línies de treball: 1) l’apropiació de productes culturals produïts per altres artistes i 2) la consciència que el cos (comprès com una barreja imperfecta de carn i paraules) és l’únic que tenim.
