Artista en residència 2020/21
ORIOL S. ENGUANY, artista i impressor, ha estat guanyador del premi Sabadell Obert del Certamen Art Emergent, organitzat per l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l’any 2020.
PROJECTE EN RESIDÈNCIA:
Un gran dinar
Un gran dinar mostra el treball que Oriol S. Enguany ha anat desenvolupant durant aquest temps de residència. Quim Torres, historiador de l’art defineix el treball d’Oriol S. Enguany de la manera següent:
L’art és llenguatge i és comunicació, una interacció entre diversos factors, un espai relacional que la mecanització de les funcions socials actuals i la creixent distància entre obra i espectador s’han encarregat de reduir a poc a poc. Oriol S. Enguany retorna la comunicació al museu amb una de les accions més essencials i satisfactòries de l’intercanvi humà: «un gran dinar».
La producció de l’Oriol està estretament lligada amb la vida i el context en què es troba; l’origen rural -d’un mas de Constantí- i el destí urbà -a un estudi de Sabadell-, provoquen qüestions duals entorn a la convivència: les normes de la ciutat o l’accidentalitat del camp, la solitud en massa o la col·lectivitat de la família. Fer un gran dinar al museu, un espai caracteritzat per les seves normes, la seva mitificació i la comunicació vertical, és una manera de trencar aquestes dualitats i crear diàlegs reals.
Està present un altre element essencialment comunicatiu, igualment familiar i vinculat a l’origen, que realment ha estat el fil conductor d’aquest projecte: la tipografia de l’Angeleta. Un alfabet dibuixat per l’àvia de l’Oriol, emigrant andalusa en temps de postguerra que no ha gaudit d’una educació que li hagi permès mai ni llegir ni escriure i que, per tant, no ha pogut expressar tot el que podria haver expressat. És ara, que la seva mà ha generat símbols que han estat registrats i reproduïts per a que altra gent digui tot allò que ella no ha pogut dir i més. La seva lletra innocent, que mai ha tingut veu, té l’oportunitat de comunicar infinits missatges, aparèixer en portades de cassets o inclús decorar estovalles.
En definitiva, l’obra és un estat d’encontre on, de manera horitzontal, es creen diàlegs simbòlics, crítics i lúdics.
