Artista en residència 2020/21

 

MOFUTA (HANNAH BERESTIZHEVSKY),  és una artista nascuda a Ucraïna que actualment viu i estudia a Barcelona. Ha exposat les seves pintures a nivell nacional, a Israel i Itàlia. Moltes de les seves obres exploren l’humà com a font d’inspiració, tema i plataforma creativa, així com l'»existència» i totes les seves definicions. Si bé empra diversos mitjans en la seva expressió artística, Berestizhevsky se centra principalment en la pintura, el vídeo i l’actuació.

 

 

PROJECTE EN RESIDÈNCIA:

Camuflaje Inverso

El tema principal de la meva recerca en curs és el camuflatge, que és un mecanisme de supervivència inevitable. En general, per a aconseguir aquest efecte, l’objecte ha d’adaptar-se a les característiques de l’entorn.

Quan ens camuflem durant un llarg període de temps, conscient o inconscientment, es produeixen efectes secundaris perjudicials, alguns dels quals poden ser: una personalitat incoherent que canvia segons l’ambient. La incapacitat d’estar sol que porta a la dependència d’un entorn. Aquesta combinació pot provocar preguntes sobre la identitat d’un mateix, i el desconeixement d’un mateix pot portar a una sensació de gran buit interior. El meu objectiu és demostrar que la metamorfosi d’un camuflatge pot fer-se sense ocultar el que realment som.

Recentment m’han atret les arnes, les papallones nocturnes, que són criatures tan fascinants. La coloració i els dibuixos de la part superior de les seves ales estan conformats per la selecció natural perquè coincideixin amb els dibuixos de l’escorça de l’arbre, en el qual les arnes es camuflen. Hi ha més de 160.000 tipus d’arnes, i la meva recerca actual se centra en una família d’arnes anomenada Saturniidae. Aquesta família conté més de 2.300 tipus d’espècies i algunes de les arnes més grans del món.

Una característica única d’aquestes arnes són les seves formes oculars en la part inferior de les ales. Quan senten una amenaça, obren les seves ales superiors, deixant al descobert els dos grans ulls. Aquesta acció sobresalta al depredador, donant-li a l’arna uns segons preciosos per a escapar i aterrar en l’escorça d’un arbre per a camuflar-se, aprofitant que els dibuixos de les seves ales coincideixen amb el patró de l’escorça de l’arbre. L’arna crea el resultat del camuflatge sense haver de canviar les seves pròpies característiques, ni el fons, però la seva capacitat d’obtenir la invisibilitat també es deu al moviment i a la col·locació precisa en l’escorça de l’arbre.

A través de la naturalesa, intento comprendre a l’homo sapiens en termes de condicions socials i interacció. Intento penetrar en la concisió i crear una contemplació que provoqui el pensament i l’excitació emocional. Atès que tots els quadres són el resultat d’una actuació, la meva obra és una pintura performativa. El procés és una part important de l’obra i de l’experiència, tant per a mi com artista com per a l’espectador. El quadre ja no és un objecte del passat, sinó que està viu, i el resultat final conté moviment i acció al ritme del batre de les ales.

 

 

En aquest vídeo Oscar Abril Ocaso, curador de Nauestruch, i Núria Nia, responsable de Mediaestruch ens presenten:

> Col·lectiu UratiLab – Laboratori Uratilab

> Natalia Carminati – Sand Walk (cicle Dissonants)

> Albert Gironés i Anna Vilamú – Era un cos però eren molts

> Hannah Berestizhevsky «MOFUTA»  – Camuflaje Inverso

Una col·laboració de NÚVOL